Església de la Mare de Déu de l’Assumpció

La comanda templera de Corbins féu construir una capella a la segona meitat del segle XIII, que és l’origen de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Torrelameu.

La capella romànica fou reformada al segle XVI i, posteriorment, al segle XVIII. L’església és d’una nau amb capelles laterals que s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt. Als peus de l'església hi ha un cor elevat, sostingut per una volta estrellada. Als peus de l'església, a la banda de l'epístola, hi ha la capella del Roser, coberta amb una volta de canó, amb cassetons decorats per motius florals de guix.

En la façana de ponent es situa l’accés al temple, una porta adovellada. Damunt aquesta porta, s’obre un òcul. A l’angle sud-oest de la façana hi ha la torre del campanar, de planta quadrada, amb dos nivells separats per una cornisa. En el cos superior té obertures amb arcs de mig punt.

El parament de la façana, com succeix amb les parts més antigues del temple, és de grans carreus de pedra escairada, exceptuant el nivell superior del frontis, d'aparell irregular, que podria correspondre a la reforma de les cobertes del segle XVIII.

La reforma del segle XVIII comportà una nova coberta per a la nau, amb volta de canó de llunetes sustentada per arcs torals. Aquests arcs reposen sobre impostes i entaulament amb mènsules classicitzant, excepte el del presbiteri que recolza sobre pilastres adossades. En aquesta intervenció també se substituí la capçalera plana del segle XVI per un absis poligonal.

La conca, motllurada en guix en forma de petxina, se sosté mitjançant trompes. En aquell moment s'enguixà també tot l'interior.